I és que quan un comença a afinar l'ull mentre passeja per una garriga o un bosc, pot sorprendre's de veure quantes coses li havien passat inadvertides.
El dimecres abans de partir de vacances de Pasqua, férem una volteta pel bosquet de la UIB, que al cap i a la fi és una mica casa nostra. Passejant per allà, topàrem amb això:
Ophrys speculum: En trobàrem tres o quatre ben al mig del camí, que encara conservaven gotetes de la pluja del dia anterior.
Neotinea conica: Aquest exemplar el trobàrem sol, i era una mica menys poblat del que esteim acostumats a veure.
Ophrys bombyliflora: En un primer moment, gairebé no les veim, en Miquel les identifica fixant-se en les fulles, i en acotar-se, la veu. Més endavant trobam uns 5 metres quadrats rebossants d'aquesta flor, en contam unes 100.
Tot i que només vam trobar tres espècies, no dubtam en que si seguim fent recerca per la zona, en podriem arribar a trobar moltes més. I és que quan un s'atura a mirar el que té al seu voltant, se n'adona que la natura conté petites belleses que passen desapercebudes (per l'home)
La conclusió a la que va arribar en Pere durant la recerca va ser prou clara i resumeix l'objectiu d'aquesta entrada: "En aquest moment és quan penses en quantes orquídies haurem trepitjat durant tota la nostra vida"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada